BON NADAL, FAMILIES DE COR!!!

Bon Nadal a tots i totes, moltes gràcies per ser la nostra familia de cor i acompanyar-nos en aquesta aventura màgica de l'adopció!!

VIATGE ACCIDENTAT

No hem pogut fer l'entrevista que teniem concertada per avui. La nevada que ha caigut a Manresa ens ha fet estar 5 hores al cotxe. I no hem arribat a temps.
Així que ara a esperar a la propera, i aquesta posposada per finals de Gener. Així que tot el temps que haviem avançat respecte del temps d'espera normal, ara l'hem perdut.
A esperar toca!! Resignació...

ENTREVISTA DOMICILIARIA

Per fi tinc una estoneta per escriure. La veritat es que aprofito mentre m'estic tenyint el cabell, perquè no trobo cap altre moment de solitud per a fer-ho, des de fa dies.
Abans d'ahir varem fer la visita domiciliaria i va ser genial. És la que més ens ha agradat de totes les entrevistes que hem fet fins ara. La treballadora social era un encant i ens va tractar amb respecte i suavitat.
Ens vam sentar al menjador, i va anar demanant les dades d'un i de l'altre. Desprès ens va explicar com aniria el procès a partir d'ara, com seria el procès de rebre el CI, i desprès, un cop tinguessim al peque amb nosaltres, com seran els seguiments que haurem de fer.
Ens va dir en tot moment que no ens preocupèssim, que tot estava anant molt bé i que no hi havia raó per què no ens atorguèssin el certificat.
Vam flipar, perquè es suposa que això no ens ho han de dir fins al final, i encara ens queden dues entrevistes més.
Ens va demanar les declaracions de la renda, però ni tan sols se les va voler quedar, i no ens va demanar ni nòmines ni res més.
Ens va preguntar per les feines que teniem, i, suposem nosaltres, en veure que els nostres horaris son tan flexibles, no ens va demanar res sobre guarderies, ni familiars que es puguin fer càrrec, res del que jo esperava.
Ens va explicar moltes coses pràctiques sobre com cuidar al peque quan vingui, que l'hem de malcriar, protegir, i acaronar-lo molt al començament, per molt que la gent ens digui el contrari. I que ja arribarà el temps de començar a rebaixar el nivell de consentiment, ja que al començament aquests nens necesiten molt més que els fills biològics.
Aquesta part em va agradar especialment, perquè es just el que hem trobat a faltar en tot el procès amb els psicòlegs. Potser s'ho han parlat entre ells, perquè li varem dir a la nostra psicòloga en l'última visita.
I, quan vam acabar de parlar, ens va demanar de veure l'habitació del futur peque. Va dir-nos que no volia veure res més, que no li calia. I vaig pensar: osti, tu, tant netejar per a res? Almenys pugem al pis de dalt! ja,ja,ja!
Doncs, finalment vam pujar, perquè ella va dir que era millor que al començament dormís amb nosaltres a dalt i vam ensenyar-li l'habitació per veure si era prou gran per tots tres.
I ja està, ens va fer l'arbre genealògic, molt xulo, per cert, i la visita va acabar. Com que jo estava molt molt nerviosa, com sempre, em va dir que no em preocupés, que era molt normal i es feien càrrec, i va tornar a repetir que tot estava anant molt molt bé, que no hi havia de que patir.
Vaja, que em va calmar molt i em va agradar molt la seva actitud. Llàstima que no ens hagi tocat ella per a fer les entrevistes, però ens va dir que igual ens tocava ella als seguiments. La nostra psicòloga també m'agrada molt com a psicòloga infantil, però no m'entusiasma tant cóm tracta als adults, o almenys a nosaltres.
Ens vam quedar una mica sorpresos de que no ens preguntés per res de l'entorn, perquè haviem preparat les preguntes i no ens va fer falta.
No tinc clar si va massa bé o senzillament es que passen de nosaltres perquè som un estereotip que ja han vist mil cops i que no creuen que els doni problemes.
Però, eh! tampoc penso fer preguntes... per una vegada que la sort està de la nostra banda...val la pena aprofitar-ho, perquè ens juguem molt...molt.

ANEM DE BOLID!

Sento no haver pogut escriure res en tants dies, i avui només poso unes ratlletes perquè no sembli que no hi som. Hi som però estem superliats. La campanya de nadal comença el 15 i marxem cap a Lleida, però el 16 ve la treballadora social a veure el pis, veuras com el troba! je,je. I anem de cul fent peces i preparant-ho tot.
La Gloria i la Monica ens han atorgat un premi. Moltes gràcies, però no puc seguir les normes fins d'aquí uns dies, que tingui una miqueta de temps lliure. Però moltes moltes gracies.
I la Vientomi m'ha enviat un retallet xulísim, el més xulo que hem rebut, sense menysprear els altres, es que aquest te tot de mares i nens africans dibuixats. Sento no poder fer la entrada encara, no tinc estona per fotografiar-lo, però que sapigues que m'ha encantat,tant la robeta com el muntatge que has fet. es una currada!
Merci a totes, dijous us explico que tal la visita domiciliaria.

RESUM 2ona ENTREVISTA

Avui escric des d'un ambient diferent. Estic treballant en una fira, venen les joietes, i com que no es ven molt, he portat l'ordinador, i, ohhh, hi ha internet!! Així que aprofito i em poso al dia de les coses que vull contar, per tal que no se m'oblidin. De fet, necessitava que se m'oblidés una mica tot plegat, ja que vaig passar una estoneta molt complicada en sortir de la entrevista. I això que no em tocava parlar a mi!
El Toni va ser interrogat i qüestionat amb un munt de preguntes íntimes, esperant veure alguna cosa amagada, suposo. I ell, que es tan tal qual, va contestar amb tranquilitat. Era jo, que pensava en quan em toqués a mi, què em vaig posar dels nervis.
Es difícil explicar en una hora una vida de 35 anys, les raons per les que vas decidir fer una cosa i no una altra, fins arribar on ets ara. La vida, de vegades, et porta sense que hi hagi una raó exacta.
Vaig sortir tan turbada, que vaig decidir no continuar. No volia seguir passant-ho malament, no volia patir sense saber si tindrà recompensa... Bé, estava molt ofuscada. Però ja ha passat, ho veig tot molt més clar. Digues allò que vulguis dir, no cal que expliquis coses que et dolen. Si volen, que ho entenguin i si no, no seré jo qui els hi expliqui. Penso enfocar-ho per la part positiva, tot allò magnífic que ha tingut la meva vida, i com van anar les decisions més importants.
Semblava un joc d'aquells que feiem quan erem petites, el moment més important de la teva vida? El més dur? Com si la vida tingués un sol moment important o dur...quina vida seria aquesta...
Bé, vaig pensar que ho teniem difícil, perquè semblava que ens burxaven molt.
Però no, resulta que ho tenim fàcil, perquè després vam parlar amb una altra parella per mail, parella fèrtil, i aquests si que ho tenen difícil...i ja els hi han dit només començar... Injust.
Aquest procès es injust i un pel vergonyós. Som pares de segona. Ningú espera tantes coses dels pares biològics. I nosaltres, que no tenim cap altre remei, a sobre hem de demostrar que serem millors pares que els biològics. De segona. Inspeccionats. I intimidats.
Però ens en sortirem. Com diu el Toni, lluitarem fins al final pel que volem.
O almenys ho intentarem.
Quines ganes que arribin els reis, i tot això ja hagi passat!

I ARA MARXO...

Desprès de ficar-me al dia en entrades que tenia pendents, marxo, que avui es la nostra segona entrevista, i tinc la panxa remenada com l'altre dia. Sort que per la seguent falten uns quants dies...
No podré explicar com ha anat fins al dimecres, perquè aquest cap de setmana que per tots es pont i festa, jo treballo fora de casa i no tindré cap ratet per a escriure.
Upps, creuem els dits, que no em burxin massa aquestes psicólogues!!
Nota: No tinc temps de avisar a les persones a les que els he donat el premi, perquè vaig de cul. Espero que es donin per aludides, i si no dimecres ja faré. Sorry...

DESIG NUM. 4. L'ALEIDA.

l'Aleida ens envia aquesta robeta tan xula, amb hipopotams inclosos, l'animal més "famós" de Mali (hi son, encara que a la foto no es vegin). Sembla que vingui de lluny, però en realitat estem a un parell de carrers de distància, je,je.Merci, guapa.